Quan no hi ha emoció, cal inventar-la. Ahir dissabte, érem Anja, Pilar, Santiago, Josep Parada, Albert i el seu amic Jordi, Diego, Toni Sbert, Jordi Rotllán, Rostia, Miquel i jo, i vam sortir amb un mar pla com un llac. Què fer? Doncs un recorregut llarg, cap a Norfeu, parant a la coua del Bou Marí, on varem poder parar els caiacs a la platja, i arribar al Clot del Boc, una entrada amagada, amb jacuzzi al estiu, no pas a l'hivern, varem desembarcar, escalar amb certes dificultats una petit penya-segat , i allí varem esmorzar, tothom porta ja galetes, i llavors va venir l'il·luminació: al penya-segat de davant ha havia una corda de escala, ben clavada a la paret, que pujava i es perdia darrera unes roques. Josep Parada i Rostia s’hi van enfilar, sense cap por, l’altura era considerable, van desaparèixer, i al tornar, perquè van tornar, ens van dir que arribava fins un salt al buit sobre una mar profund, és a dir, era per saltar al mar des d’una altura.
Vam tornar a pujar als caiacs, i altra vegada el mar pla ens va fer buscar a l’imaginació allò que no trobàvem a la realitat. Dia ensopit?, doncs Miquel accelera el ritme, Toni i Diego decideixen atrapar-lo, jo, que vull dir a Toni que a la tarda hi ha una conferencia a Llança, accelero també el ritme per atrapar a Toni i Diego, ja molt distanciats, Jordi Rotllàn que ve amb mi, i el resultat és tots palejant forts i esbufegant per no res, i quan per fi ens vam agrupar, ja a Ses Boquelles, la porta de Portlligat, doncs parem uns moments i Pilar ens passa, dient burleta “Tant apretar i al final os heu cansat, adèu”, i darrera venien Albert i Jordi, per aquest últim era el primer dia, però amb un estil força personal ho va fer molt bé, en cap moment va quedar endarrerit, només quant tots varem accelerar, i també venia Santiago que no ca comprendre que ens havia passat i venia al seu ritme.
Recordar que ens ha arribat una nova pala especial per a principiants, amb ella els serà més fàcil palejar, serà magnífic de veure, i la llàstima és que només ens en ha arribat una, seria bo tenir-ne varies i veure’ls a tots palejant amb elles. Els avenços tècnics sempre faciliten l’aprenentatge.
Recordar també que dissabte al matí palegem i que a la nit, a les vuit fem reunió i sopar (amb el que cadascú porti per a tots) al local de la riera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada