Diuen que l'unic plaer és ser viu, i que la resta és miseria, que som allò que pensem i que potser podem arribar a ser alló que imaginem, que cal abdicar de tot, seure al sol i ser rei d'un mateix, i per fi que una tortuga habitant del fons marí surt només cada 600 anys a la superficie per respirar, a tota la superficie del mar només hi ha un aro de la seva mida, i si la tortuga coincideix amb l'aro, llavors neixes tu. I jo dic que ahiir vam sortir en un mar violeta, sota un cel violeta i una lluna que hem de retrobar, que érem Pilar, Anja, Nathalie, Santiago, Jordi Casellas, Albert, Toni Sbert i jo, que varem arribar a Mesina, després a Cadaqués, sempre en un mar tranquil, amb minves, i amb una serenor que si continua ens farà enyorar les grans barreres d'ones i els salvatges amb boomerangs. Nathalie va aconseguir atrapar Jordi Casellas i Santiago en el passatge d'es Mollu, el petit canal que evita Ses Boquelles. Va ser una situació una mica surrealista, amb els dos caiacs varats sobre les roques, i Nathalie ajudant-los a sortir.
Ahir varem riure molt, i a la nit encara reiem, ultimament sempre riem, per aixó ens surten paraules amb el sentit de ser vius, construint sobre sorra, no hi ha castell més ferm que el que varem fer sent nens a la sorra de qualsevol platja, allà ens trobaran, sent nens i per tant reis de la creació, sabent que no cal desaprofitar la sort de la tortuga.
Dissabte, encara que sigui amb mar tranquil, quelcom trobarem per continuar sent.hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada