dilluns, 10 de setembre de 2012

CAP COMENTARI


Cap comentari. Començo pel final. Cap i cua. No hi ha mai cap comentari, i per lògica en aquesta entrada tampoc n'hi haurà cap. Cap problema. Simple soledat del que escriu, sap que un número de gent el llegeix, però ningú diu res. No passa res. O sí. Impressiona ser davant aquesta presència que és des del més total silenci.

El que escric avui:  dissabte vam sortir puntuals per arribar a la badia de Cadaqués i acompanyar als nedadors de la cursa de Festa Major, un kilòmetre. Érem Anna Suárez, Nathalie, Santiago, Nardo, Josep Parada, Josep Flor, Sergi, Mauricio, Diego, Xavier Massanes i jo. Els nedadors van ser molt disciplinats aquest any, hi havia de tot, des de els que anaven a guanyar, els que feien el que podien, i un que volia ser l’últim. M’ho va preguntar a cent metres de la sortida “soc l’últim?”, vaig mirar endavant i enrere, i l’hi vaig dir que era l’últim i de sobra. Va resultar ser un anglès molt simpàtic, de Manchester, crec que dins de la quarantena, exjugador professional de futbol, bon esportista però pèssim nedador, de fet fins fa poc quasi no sabia nedar, però es va proposar fer la cursa, i acabar-la. També va resultar tenir un magnífic sentit del humor, parlar molt bé català i castellà, i cassar-se avui dilluns, a Portlligat, en cerimònia portada per un lama budista. I la seva parella, Estrella, qui avui amb ell es cassa, era nedant amb ell, donant-li alè, encara que ell quan l’animaves deia que d’ànim en tenia molt, però el que no tenia era capacitat per nadar. Va tardar molt, molt. De fet Estrella estava glaçada, i al arribar vam tenir que avisar al organitzadors perquè tot estava quasi plegat. Però va arribar, bravo per Gregory, que la seva travessa per la vida, amb Estrella, li vagi tant bé com la cursa, que tingui tant ànim i sentit del humor, i sobretot que arribin tots dos a port, quan es surt es per arribar i no per abandonar.    

Desprès nosaltres vam anar a unes roques magnífiques, S’Encenedor, tot just girant Cala Nans per anar cap a Roses. Vam nedar i prendre el sol, xerrar sobre Corcega, menjar, no massa, les galetes Príncipe es troben a faltar, i uns van anar ja a Portlligat, i els altres, Nathalie, Josep Flor i jo, vam anar a la Platja Gran, on Toni Albert, Eva, i Jordi Sabater havien organitzat curses de caiac. Sabem que María Giro i el seu fill Adrià van guanyar en la seva categoria, i que els segons van ser Javi Sanclemente amb Julia.

Desprès vam tornar amb boira. Sabíem que Eduard era amb altres companys, perduts en la boira, però no els vam veure.

El proper dissabte és la Marnatón, tenim ja molts inscrits de fora, els hi hem de deixar caiacs, així que agrairia que qui es consideri de l’Escola d’en Mar, soci o no, digui el més aviat possible si vol o pot venir. Necessitem ser més o menys 80 caiacs. Tot anirà bé.

I si tot va bé, el dimecres a les 15:00, horari d'hivern, hi tornem.

Clicant a sobre les fotos es fan més grans.

Cap comentari.


Estrella i Gregory, destilant felicitat



María i Adrià

5 comentaris:

  1. Et proposo que de tant en tant ens comentem cada un de nosaltres dos, els escrits que publiquem en els blocs respectius i, aixi, ens fem companyia. Què et sembla? ;-)
    Entenc i pateixo aquesta soletat. Poder haurem de fer alló de fondre els dos blogs?
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Gràcies, Eduard, patim vertigen devant d'un silenci amb ulls, però no passa res, mai passa res. Parlarem de fondre els dos blogs, pot ser una bona idea, es poden complementar i enriquir. Gràcies altra vegada, és un plaer ser en aquest temps i amb tots vosaltres. Som rics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fem el que ens agrada i això ens fa sentir bé. Ells hi són, però poques vegades es fan visibles, els notem gràcies als comptadors estadístics, és un rastre digital que deixen, fred, massa fred. Venim d'una altra era i encara ens costa adaptar-nos a les noves tecnologies. Una abraçada

      Elimina
  3. Hola companys. Aquí uns ulls mallorquins amb mirada estrangera i solitària.
    Vagi per vosaltres aquest comentari amb propòsits encoratjadors.
    No defalliu!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Toni, em va saber molt greu no poder-te saludar. La propera avisa

      Elimina