dissabte, 1 de setembre de 2012

Més lluny, sempre més lluny



Avui semblava que la tramuntana no ens deixaria sortir de la badia. Força 7/8 amb ratxes de força 9. Però la vida a vegades és amable. I a Portlligat ens hem trobat Eduard, Manel, Jordi Rotllán, Josep Parada, Miquel i jo. No hi havia principiants, al contrari, i tots teníem ganes de palejar. Primer hem dit que palejaríem dins de la badia, anar i tornar de Calders, on el vent s‘acanala i la dificultat és gran. Però hem dit “traurem el nas a la bocana de Portlligat, només traurem el nas a veure”, i hem vist i hem continuat, i arribat fins els penya-segats de Salqueria. I després tot ha sigut similar, treure el nas al Jonquet, a Codera, a Cala Bona, fins arribar a Cap de Creus, contents, cansats, plens d’imatges i de força. Com sempre, el costat nord de Jugadora ha sigut el tros que més ens ha costat. Hem trobat ratxes que aixecaven polsim, que et frenaven en sec, i que segur que eren força 9.   

Hem tornat a Cala Bona, on hem descansat, de peu i en cercle, parlant, lluny de la força de la tramuntan, que seguia bufant afora. I des de Cala Bona fins a Portlligat ha sigut un rapidíssim vol, sobre el riu de vent i aigua, entre deu i quinze minuts.

Un dia perfecte, amb els que somiem, tramuntana forta, sense cap ensurt, un grup de sis amics que ha gaudit d’una natura salvatge però acollidora.

Recordar que el cap de setmana del 8 de setembre celebrarem la Festa Major del poble, que el 15 es la Marnatón, qui vulgui acompanyar en caiac que ho digui ja, són molts els de fora que ja s’han apuntat, i que el cap de setmana del 22 farem a recollida de deixalles al Cap de Creus. Informarem de tot.

Dimecres, si tot va bé, hi tornem. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada