divendres, 31 d’agost del 2012

Una pel·lícula i cap final








(Publicat per Toni Sbert)
 

Dimecres vaig arribar al territori conegut de Portlligat amb la mateixa il·lusió i els mateixos nervis de qui ho fa per primer cop i comença a gaudir de l'aventura i els caiacs. I en arribar, vaig comprovar que tot havia canviat per a continuar igual. De fet, tot just després de girar el darrer revolt de la baixada cap a la platja ja s'ensumava el caos de sempre, aquell desordre quotidià i nostrat que se't fa familiar i et permet respirar ample i sentir-te a gust tot d'una. Caos, gent per tot; una estesa de caiacs incomptables; material que anava i venia de les prestatgeries; un home que feia voltes sobre si mateix sense saber perquè; i algú que feia com si comptàs sense arribar a cap xifra concreta... Sí, eren els meus estimats Umiiartoq. Sense cap dubte. Eren ells, però envoltats de nanses per totes bandes, i de cotxes i de gent i de barques que feien una barrera a la platja gairebé infranquejable.

Era la mateixa pel·lícula que vaig deixar dos mesos endarrere: el mateix director i els seus ajudants, tota una colla d'actors reconeguts i un grup d'extres francesos que havien de fer les escenes del dia més variades. El decorat de Cap de Creus sempre canviant, amb unes tonalitats d'estiu gens desmereixedores. I una marinada alegre i llampant que havia de fer el recorregut força més atractiu.
Ses Ielles, Punta Codera, Cala Bona, Jugadora, Fredosa, S'Encalladora... Llocs i decorats per a un guió sempre nou i uns artistes que mai no recorden prou bé els diàlegs ni les seqüències.

Quan algú va dir; cap on anem?, ja havíem deixat Ingrid i Dani a Ses Ielles; Maria Giró, Nardo, Xavier Massanés i Jordi Rotllan continuaven més enllà de S'Encalladora amb la intenció de fer un capfico a la platja d'Es Camallerís; i la resta, Maurici i sis amics seus francesos vinguts per a participar a les regates de vela llatina, Joan Ramírez i el seu fill Kedir, Diego, Nathalie, Mútur i jo, tornàvem cap a Cala Bona després de fer una visita a la Coua de l'Infern... Tots ben agrupats i amb alegria!

Aquest dimecres, però, volguérem acabar el rodatge d'una manera diferent i en arribar a Portlligat, aprofitàrem l'ocasió per a fer una degustació de productes de l'illa de Mallorca. Improvisàrem unes taules i gaudírem del pa moreno (pa negre, com diuen per aquí) amb sobrassada de porc negre i figues, coca de trempó, coca de verdures i xampinyons, formatge maonès amb raïm i unes postres de gató que, pel que va sobrar, sembla que varen tenir èxit entre els nostres esforçats vogadors.

El més agraït de tot, fou poder gaudir de la companyonia i el desvergonyiment d'uns amics amb els que ens uneixen moltes coses però, sobretot, l'atracció pel mar i el gaudi amb senzillesa d'aquest entorn magnífic, únic i singular del Cap de Creus i de Cadaqués.

Per tot això, no puc més que donar-vos les gràcies companys per deixar-me gaudir d'un rodatge més d'aquesta pel·lícula sense final.

Records per als que no hi éreu o no vàreu poder quedar amb nosaltres a berenar sota la lluna d'agost. I una abraçada ben forta i ben especial per al Miquel, que era amb nosaltres sense ser-hi.

Feu bondat, que us vigilo!! Fins prest...


Un figurant amb sort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada