dijous, 9 d’agost de 2012

MAR DESCONEGUT



Ahir era prevista una sortida avorrida, amb mar pla, sense quasi vent, molta calor i moltes barques. Doncs res de res. Vam patir, ens vam cansar, vam estar sols i aïllats, i vam tornar cap a les nou, cansats i afamats, nàufrags en un dia sense gent i sense estiu.

Érem Pilar, Nuria, Tere, María, Nathalie, Daniel i el seu fill Rafael, Joan Ramírez, Ricardo, Marti, Mauricio i jo, només dotze, i vam sortir palejant tranquils fins Cap de Creus, però ja el mar apuntava estrany, amb corrents i puntes mogudes en llocs poc habituals. Vam travessar Sa Claveguera tot junts per si veníen barques ràpides, i vam entrar pel pas de Encalladora. Allí Nathalie ens va omplir els caiacs de troncs, i vam començar el retorn.


Però per més que reméssim amb forca, no sortíem d’Encalladora,  les roques no quedaven enrere. Jo arrossegava el caiac de Rafael, un nen, i vaig tenir que cridar Nathalie per que vigiles que el caiac del nen no anés contra les roques. Va ser moments difícils i a més inexplicables, no havia quasi vent, ni ones, només mar mogut i corrents potentíssimes. Qui no hagi viscut aquesta circumstancia li costarà creure-ho. Finalment, fent molt esforç, vam trencar l’impàs i vam poder sortir uns metres de les roques d’Encalladora, però encara que vam començar a avançar, ens va costar molt arribar fins a Ses Ielles, platja buida i on vam arribar molls i amb bastant fred, les roques encara calentes ens van servir per escalfar-nos. Alguns es van banyar, jo entre ells, i vam trobar l’aigua calenta com en una piscina climatitzada, ahir el mar era molt estrany.

La tornada fins a Portlligat va ser més fàcil. Però havia sigut una jornada inesperadament moguda. Ho vam agrair.

Dissabte, si tot va be, no sortim des de Portlligat, sinó des de Cala Mongo, i anem fins a les Illes Medes. 









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada