divendres, 17 d’agost de 2012

ONES ALTES I TRENCANTS











Feia temps que volíem ones com les de dimecres. Estava anunciat Garbí (vent de mar) força sis, una força considerable sent de mar. A les 16.30 el mar era un petit infern de crestes blanques. No hi havia cap embarcació. Nosaltres érem molts, amb molts nens i nenes. Vam fer dos grups.

El primer es va quedar a la badia de Portlligat, passant-ho bé, amb tranquil•litat; eren Rosa i Martí amb els seus fills Carla i Jan, Joan Rámirez i el seu fill, un amic de Joan Ramirez i el seu fill, Nathalie Giordano, Theo i Camille. Dotze en total. El segon grup vam sortir a mar obert. Érem Anna Giró, Pilar, Josep Parada, Sergi, Eduard, Manel, Mauricio, Miquel i jo. Nou. Tres (Sergi, Josep Parada i Miquel) van sortir per Boquelles, on no era massa difícil sortir, cinc que per descoordinació havien enfilat la bocana, i jo que vaig fer de pont entre els dos grups. El grup de sis vam sortir a mar obert, i vam enfilar cap a Boquelles, i al mar al altre costat de Sa Farnera vam trobar ones importants i que trencaven. Arribats a Boquelles, sent ja junts tots nou, vam enfilar cap a Guillola, amb les ones a la esquena. Feia por veure als companys surfejant sobre ones enormes. A Guillola vam deixar, a la platja de Ses Noues, a Pilar, qui s’havia portat de meravella, havia patit algun ensurt i mereixia descans, no era qüestió de patir massa. Anna Giró va tornar a Portlligat.

Els altres set vam enfilar cap a Cap de Creus, i tot i que en algun moment vam patir, vam arribar a Jugadora, on ens va costar molt entrar per la altura de les ones. A la platja vam descansar i parlar, vam decidir que érem farts de mails que només fan mal, que s’acabó, i vam tornar amb el mar ja més tranquil, però tot i així una ona va bolcar a Miquel mentre com sempre anava al lloc més difícil, el vam rescatar, i vam arribar, passades les vuit, a Portlligat, on ens esperaven Nathalie, Rosa i tots els nens, molt feliços i contents. Al Bar de Dalt, quasi tots vam menjar i beure, vam rebre una tempesta d’aigua, vam parlar sobre el dia i sobre la vida, i després tots vam anar a casa, Eduard i Manel en moto lluny, altres també en moto però més a prop.

I dissabte, si tot va bé, hi tornarem. Records a qui des de lluny ens segueix i potser també cavalca ones. Que recordi que la vida és meravella. I ens mantenim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada