DIUMENGE. UNA DE LES SORTIDES MÉS DIFÍCILS QUE RECORDO

Ahir vaig escriure en aquest blog que la sortida seria un altra dia.

Avui al mati jo era a casa assentat al sol, llegint, escoltant música i bevent un cafè. Perfecte. Fora bufava amb força la tramuntana i s’intuïa el fred. Sona el telèfon. És Miquel, encara a Cadaqués. ¿Sortim? Primer penso uf, però enseguida penso que cal ser conseqüent, val la pena sortir.

Ens trobem a Portlligat. Els tolls que hi ha a la platja entre barques, encara que fa sol i són ja les onze són glaçats, un gruix de gel d’un centímetre. Potser un o dos graus. La tramuntana és força 8/9.  Truquem a Josep Parada i als vint minuts és amb nosaltres. Ens vestim d’astronautes, no passarem fred, baixem els caiacs i sortim.

Se’n va el sol i passada la bocana, enfrontant la tramuntana, ens mullem i passem fred només a la cara, el cos sua. Costa arribar a S’Alqueria, hi ha ratxes fortes. Després Guillola, Cala Bona i arribem a Jugadora. Les ones contra Massa d’Or són impactants. Les volem veure més a prop. Entrant primer contra vent i deixant que ens porti després, ens disposem a creuar Cala Jugadora. Error.

Sabem que Jugadora és sempre difícil amb tramuntana, el vent s’acanala des de Culip, passant per sobre el istme. Quan som al mig, el vent gira el caiac de Josep, proa a mar obert. No es pot refer i ha de palejar enrere. Per sort és més a prop de l’altra banda i hi arriba.

Just abans de Fredosa, quan som protegits als peny-segats, a Miquel i a mi ens venen de costat ratxes amb polsim, l’aigua és plena de bromera, les ratxes, que no tenien perquè ser allí, no s’aturen, són molt violentes i giren com remolins, no les podem enfrontar i ens tiren contra les roques. Mai ho havia vist ni sentit. Jo soc més a prop de les roques, els nostres caiacs xoquen i jo he de traure la ma de la manyopla per apartar-me de roques. Crec que bolcarem tots dos. Però ens en sortim, palejant per fi fora del remolí.

Decidim tornar, però sabem que Jugadora és pitjor de tornada, perquè al costat Nord el vent s’acanala entre els esculls. Josep els passa sense voler perquè una ona el xucla i el deixa al altre costat. Miquel i jo hem de recular i sortir a mar obert on hem d’enfrontar la tramuntana que surt de Jugadora, i hem de palejar fins la platja, per tal de deixar-se portar després pel altre costat de la cala. Hi ha un moment que penso que no podrem, portem més d’una hora palejant contra tramuntana 8/9, jo intento no anar mai al límit, guardar una marxa, però el polsim és molt, les ratxes són molt violentes, anem quasi al límit, però després d’uns vint minuts d’esforç, a vegades sense avançar, només mantenint, arribem a la platja de Jugadora.

El més difícil és ja fet. Ara cal deixar-se portar per les ratxes, patint per la seva violència, però descansant, i a Ses Ielles, Cala Torta, Codera i sobretot Guillola, palejar altra vegada contra tramuntana per no exposar-se de costat. Per sort fa estona que ha sortit el sol, i a més, amb les dificultats no sentim el possible fred.

Arribem a Portlligat tres hores després d’haver sortit, tres hores sense parar un moment. Tots tres ens notem les cames molt cansades perquè hem fet força amb elles contra els topes, i contra els costats per evitar bolcades. Quan a la platja de Portlligat sortim dels caiacs al tres ens costa caminar, ens fan mal les cames, no sabem caminar.

Ha sigut magnífic. Miquel ho ha cridat, lo de magnífic, i divertit, varies vegades al llarg del recorregut, Josep i jo hem dit o hem pensat que era aviat per dir-ho, que calia esperar a arribar als armaris. Ara ho puc dir jo també: ha sigut magnífic. Llum, mar, vent, tot amb una força de la natura que no para de mostrar ni un segon la seva fúria, ens ha alimentat.  

Sé que hi ha hagut un punt de perill, però ja ho hem dit moltes vegades, són circumstàncies que cal mesurar per després no fer-ne tot el cas. És a dir, com a la vida, cal planificar amb seny per després fer amb bogeria, o al inrevés, cal planificar bogeries per a després portar-les a terme amb un cert seny. Però cal fer, sobretot cal fer.

I avui hem fet. Hi havia gel a Portlligat però no hem passat fred, havia tramuntana forta però només ens ha fet patir una mica, el necessari, i tots tres ens ho hem passat molt be. Divertit, magnífic.