diumenge, 10 de febrer del 2013

ENCARA TRAMUNTANA, EL MON ÉS TRAMUNTANA


Feia fred, i tramuntana, força 7/8, no hi havia ningú més a Portlligat, ni després als penya-segats, ningú, la humanitat s’havia acabat, només érem Xavier Masanés, Diego i jo, aterrits, decidits, baixant caiacs, embarcant, enfilant cap a la bocana, el mar ens esperava, havia sortit el sol, el dia havia de ser meravella.

I ho va ser. Vam veure un mar blau i blanc de tramuntana, unes ones gegants més enllà de Massa d’Or, mai les havíem vist d’aquella manera, semblaven illes, terra llunyana, Diego va preguntar varies vegades si allí hi havia roques, semblava impossible la massa d’aigua que s’aixecava, però eren ones, i tot el paisatge que ens envoltava semblava net i nou, disposat només per nosaltres, afortunats però també decidits, quan jo anava cap a Portlligat pensava que si no venia ningú no sortiria sol, altres vegades estava ja a punt de fer-ho quan ha arribat algú, i no sortint m’hagués equivocat, com s’hagués equivocat, crec, Diego, cas d’haver fet cas a la mandra, al fred, al pensament de s’està bé a casa, avui no surto, va valer la pena, quan érem a Cala Bona esmorcant, preparant mentalment el cafè que portarem la propera sortida, érem salvatges feliços en un mon nou, net i sense gent.

Ho hem dit moltes vegades, i ho continuarem dient, perquè és veritat, tenim la sort de disposar d’un temps en aquest mon que és magnífic si el sabem conèixer i viure. Dono les gràcies a Xavier i Diego per haver vingut, vam sortir i ens vam alimentar amb esforç, amb imatges i amb la tramuntana que ens va tornar a reconèixer, crec, tenir-la no té preu.

Vam palejar fins a Jugadora, sense problema, vam tornar fins a Cala Bona, i després el riu ens va portar de tornada, fins i tot ens vam deixar arrossegar fins la part esquerra de la bocana de Portlligat, la part difícil amb tramuntana, aquesta vegada no hi era Toni Sbert a rodolso, però hi serà aviat, no és res nou ni original però va ser un dia sense preu, som afortunats.

Voldria dir que des de fa temps no es veuen ocells llimona sortint ebris del fons del mar, però aviat es veuran: si tot va bé dissabte vinent, a l’excursió des de Llafranc, recuperarem, reparats per Toni Albert, els dos caiacs blaus, i és sabut que des d’aquells caiacs la vida es veu diferent, i entre altres prodigis, propicien l’arribada dels ocells llimona.

Dimecres es possible que sortim, i dissabte la sortida, com hem dit, serà des de Llafranc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada