dimecres, 6 de febrer del 2013

SEMPRE LA TRAMUNTANA


La tramuntana hi és sempre, som terra de vent. Avui érem Anna Giró, Albert i jo, hem sortir després de que caiguessin unes poques gotes de pluja, de que els núvols deixessin pas a un cel blau, tots dos indicis de tramuntana, i sabent, perquè així ho deia Windgurú, que la tramuntana, en realitat el Mestral, entraria per la tarda.

Tot i així hem anat fins a Messina, una illa que és a un quilòmetre del continent, i allí ha entrat la tramuntana, llavors hem palejat contra ella, cap a Cap de Creus, uns tres quilòmetres que s’han fet difícils, la tramuntana no era excessiva, potser 6/7, però érem lluny de costa i aixecava verberols, amb la distancia prenia força. Hem arribat cansats, finalment a Cudera, on a les roques hi havia pescadors que ens miraven una mica al·lucinats, veient que veníem de mar endins i contra tramuntana, però ha sigut bonic i gens arriscat, crec, sempre hem controlat la situació i ens sobraven forces per si la situació empitjorava.

Hem tornat entrant a Guillola i empesos pel vent. Una tarda variada, cansada, però tranquil·la.

Dissabte, si tot va bé, hi tornem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada