dimecres, 13 de febrer de 2013

SOLITUD


Avui era dia de festa a Cadaqués. Les mares caiaquistes ho tenien difícil per anar a palejar. Nathalie i jo no hi érem. Vaig deixar les claus a Albert, advertint que segurament ningú vindria. A més, avui feia tramuntana forta, 8/9, res inhabitual. Un dia ideal per a que els armaris de Portlligat quedessin sense gent. Però Albert, valent i ferm, ha arribat a Portlligat, i tot sol ha agafat un caiac i ha sortir fins a la bocana, ha tret el nas, i després ha palejat a la badia, on la tramuntana es canalitza i es pitjor, encara que més segura que a fora. Després m'ha enviat un mail dient que havia sigut emocionant. Enhorabona, Albert, podem continuar dient que totes les setmanes sortim des de Portlligat.

Ara sé que molts diran que és una imprudència sortir sol en caiac. Per la meva part, penso que moltes coses serien llavors una imprudència, i que caldria anar sempre en grup. Des de fa uns vuit anys, des de que existeix l’Escola d’en Mar, jo palejo en grup, però abans, durant trenta anys vaig palejar sol, a vegades amb els meus fills i en Miquel, però les més de les vegades sol. Trenta anys. I és clar que podia ser perillós, com ho pot ser caminar sol per la muntanya, o córrer sol, o tantes coses fetes tot sol. Sé que hi haurà opinions contraries. Ho parlem. 

Acabaré dient que, així com es gratificant palejar en grup, i que les ones ens apropen i ens fan ser companys i amics, sortir sol al mar és una sensació difícil d’explicar, val la pena probar-ho.

Però tornant a avui, gràcies Albert per tenir l’enlluernament d’anar a Portlligat i, a pesar de trobar-te sol, sortir, i saludar a la tramuntana, la nostra amiga també. Ja hi hauran dies per no anar-hi, tindrem dies per a no fer, però ara, mentre encara podem, cal fer. És ni més ni menys, la vida. I avui la vida era tú arribant sol a Portlligat, baixant el caiac i anant cap el mar, on com des de fa temps hi era la tramuntana. Gran, Albert!

Dissabte, si to va bé, no sortirem des de Portlligat, sinó des de Llafranc. Som ja catorze. Tenim sort, continuem tenint sort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada