Un vent nou i una sortida del aigua amb els cabells secs

Avui hem sortir amb un fort vent de ponent, o sud-oest, un vent al que no estem acostumats, que bufa molt diferent que la tramuntana, ho fa amb moments de calma quasi total seguits de ratxes molt fortes i violentes. Érem Natali Corcoll, Marc Arnal, Eduard Baulida de Celra i el seu amic Pere, i jo. Eduard i Pere, veient el vent i que Pere no tenia experiència en caiac han preferit anar a caminar. Voldria que tornessin un altra dia perquè sap greu que en Pere hagi vingut i no hagi pogut sortir.

Hem quedat doncs Mar, Natali Corcoll i jo, i el vent ens feia rodar els caiacs per la platja, però hem sortir sense problemes, amb l'extranya sensació de que el vent bufava Portlligat enfora quan sempre és al revés. Ens hem arrecerat als penya-segats des Gat o Sa Guineu (Perrot-Moore) i de S'Alqueria, i hem fet la mateixa ruta de protecció que amb la tramuntana però amb el vent bufant en direcció contraria. Hem entrat a Jonquet, bordejat sense problemes i amb una llum nítida tota la badia de Guillola fins la plaja de Guillola, on hem vist centenars o milers de meduses de tamany mitjà.

Des d'allí, hem decidit tornar a Portlligat, i com és lògic teniem que enfrontar el vent. He dubtat entre refer el camí bordejant la badia, o enfilar directament Portlligat contra vent, i hem enfilat Portlligat. En un moment determinat he vist que Natali girava la proa del caiac per enfrontar les ones, amb lo que es posava de costat al vent, he obert la boca per cridar que no girés la proa i he vist com bolcava. Tot en un segon. M'he apropat, he vist que estava tranquil·la, he buidat el caiac i ha pujat molt bé i ràpid.

No ha passat gens de fred (l'adrenalina), i quan ha sortit de sota l'aigua ho ha fet amb les ulleres ben posades i el cabell totalment sec. Se que no em creuran, però és veritat, tenia el cabell sec. Ja ens havia passat abans amb Pilar, i o bé es un miracle (desafia les lleis de la física) o del ensurt surten tan ràpid que no els don temps de mullar-se el cap.

Altres consideracions a tenir en conta:  1- durant el rescat i amb la violència del vent se l'hi ha trencat el cordill que lligava la seva pala. No ha passat res perquè he pogut recuperar la pala, i a més el vent empenya cap a la platja de Guillola, però hem de comprar cordills dels especials per lligar pales, som una mica cutres i passa el que passa.  2- Els cursets, encara que a vegades fan mandra, valen la pena. Avui, quan l'hi he dit, estant ella al aigua i amb el vent bufant de valent, que per pujar posés al forat primer la cama esquerra, la més allunyada del caiac, ho ha fet, ha pujat, girat i s'assegut sense problema. I ho ha fet perquè havia practicat en els cursets.  3- Bolcar no sols no és cap drama sinó que fins i tot pot ser una experiència que ajudi a tranquil·litzar perquè constates que tant la sortida del caiac com el rescat, són algo ràpid i fàcil.

Una vegada Natali s'ha colocat el cubre, hem tornat a palejar i hem arribat a Portlligat sense problema.

Per la tarda han sortit Pilar i Josep Parada, i no sé si algú més, i no han tingut problema, de fet el vent crec que havia mancat bastant.

Dissabte a les deu i des de Portlligat farem una sortida amb curset, on Toni Albert aprofitarà per donar alguna llisó de tècnica.  Recordeu que és per socis i que cal inscriue's.