Fets i paraules

Ahir era un dia especial perquè entre tantes paraules i tants fets vuits, pobres i inútils, arribava des de un orient d'infància la possibilitat d'una realitat més palpable. A Portlligat ens varem trobar Nathalie Giordano i jo i varem sortir per veure si per mar arribaven. No els varem veure però varem trobar un mar tranquil, gris i solitari, varem parlar de Paul Eluard, i mirant de reüll vaig veure Buñuel a les roques dels penya-segats escanyant Gala per tenir les cames tortes com un genet. Al tornar a Portlligat la boira gronxava la platja, el contenidor tenia una cara somrient dibuixada, i per la riera arribava remor de distancia i de campanes, crec que era Foix fent de pastisser i navegant amb Miró mentre des de terra els cridaven. No sé qui era el timoner, però arribant amb Nathalie a Portlligat, un home amb nas de clown ens va proposar mesurar, contar i controlar no sols les paraules sinó també els fets, i la carretera que puja cap a Sant Baldiri era més estreta però la pendent era plena de gent que animava. Un dels que era a les voreres era aquell capità que veient el pal major de la barca arrancat per la tempesta va cridar "ànims, tot va de meravella" i barca i tripulants es varen salvar, no podia ser d'altra manera, i ahir el capità animava des de la vorera i darrera seu i havia un olivar amb setanta set olives negres, i volaven uns ocells que no varem saber distingir, tampoc podia ser d'altra manera, però volaven seguint la pujada i ja ens anava bé. Els caiacs els havíem deixat a les graelles velles de Portlligat i si tot va bé els tornarem a retrobar el dissabte, i no puc saber si hi haurà en Foix, ni en Lennon, ni Eluard, ni Gala, però les paraules i els fets estaran contats i guardats a les butxaques d'aquell capità que cridava "ànims, tot va de meravella!".