Avui hem fet un brindis (a toast) a la punta de Encalladora de la banda de Culip, a Es Canons, un bon lloc amb un nom adient per aixecar les copes, i ho hem fet ballant amb les ones, ha sigut un brindis per l'any que havia acabat i pel que tot just havíem començat. A les deu del matí del primer dia d'aquest any, mentre gaire bé tothom dormia descasant de la moguda de la nit anterior, ens hem trobat a la platja de Portlligat Jordi Rotllán, Josep Flor i jo. En Josep no havia dormit ni un minut, venia directament de Cap de Creus, on havia vist sortir el sol. Hem portat corda per arrossega'l si es dormia, però després he pensat que si ho feia, es dormiria molt endavant, hem de recordar que es en Josep que sempre va el primer, i que ja no el podríem atrapar, dormit seguiria palejant, adéu, adéu. Hem sortit amb un mar tranquil, una tramuntaneta fluixa, i una sensació molt agradable de soledat en el mar; hem palejat fins a Messina, on el mar es movia més i ens avançava el que trobaríem després a Encalladora; una vegada travessada Messina, hem enfilat cap a Cap de Creus, contra una tramuntana una mica més forta del que semblava. Una vegada a Cap de Creus hem decidit fer la volta a Encalladora, per mar obert, i ens hem trobat ones no massa altes però irregulars i difícils. Josep s'ha perdut aviat en l'horitzó, i Jordi ha respost amb tranquil·litat i efectivitat davant d'una situació a la que no estava acostumat. Ens ha costat arribar fins Es Canons, i allí és on hem fet el brindis, un brindis virtual (les ones no convidaven a fer-ho amb copes i cava) però vàlid i ple d'homenatges i intencions. La tornada a Portlligat ha sigut fàcil, a la platja hem vist un grupet de gent, era ja la una i la gent s'anava despertant, i hem tornat a casa amb la sensació d'haver començat l'any havent fet quelcom que valia la pena, una d'aquelles inutilitats de que parlàvem i que justifiquen i compensen moltes limitacions i mancances. El brindis ha sigut per tots els que tant al llarg del any passat com d'aquest nou any han palejat i palejaran amb Umiiartoq per aquestes aigües, també per les aigües i les roques i el vent (tramuntana inclosa encara que es queixi la Pilar), i per els peixos, mamífers i ocells (aquest any aprendrem a distingir algun ocell a més de la gavina, o ens liarem i ja no distingirem ni la gavina) que viuen o travessen aquesta costa.
No tenim fotos del brindís perquè la Nathalie Giordano estava dormint. Ahir, a la cursa de Sant Esteve, la Nathalie no nes va donar galetes Principe com ens havia promès.
El dimecres, si tot va bé, hi tornem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada