Serè breu, perquè cansa dir que els dies en el mar mai són iguals i sempre són magnífics. Ahir va ser un dia gris, amb grans masses d’aigua. Érem Anja, Pilar, Josep Parada, Rostia, Miquel i jo, i varem palejar fins a Messina sortint per Boquelles, enfrontant ones fàcils i nobles si no ens apropàvem a costa. Des de Messina palejar en silenci i soledat fins a Encalladora, i després encerclar l’illa, una centrifugadora, i palejar fins a Cala Bona, on ens varem cruspir els entrepans de Pilar i Josep (no hi eren les galetes de Nathalie), i tornar a Portlligat després d’haver palejat força estona.
A la tarda, Gemma de projecte Ninam ens va parlar de cetacis, varem compartir solidaritat, i ens varem proposar fer-ho tot millor, o al menys mantenir-nos, que ja és molt. La Gemma ens va fer sentir el llenguatge gravat dels cetacis, i els crits abissals d’aquets es veien apagats pels crits d’uns altres mamífers des d’un local proper cada vegada que marcava un gol algun equip de futbol.
Tornarem a sortir.
El dimecres hem quedat a les onze a Portlligat per repassar els caiacs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada