Hem reparat els caiacs, els hem numerat amb xifres que serviran per res o per tot, els hem disposat per a sortir al mar, hem tornat a casa per a menjar poc però navegant ja per la badia, i a les tres, contents, hem sortit al nostre mar, i hem palejat i palejat, no sé si amb ones amigues, però ens acceptaven, hem arribat on molts bombers i un helicòpter el passat diumenge varen actuar en un rescat que hem d’acceptar, i hem arribat a Jugadora, hem desembarcat i ens ha atrapat el temps, hem menjat l’ensaïmada que Toni Sbert ha portat des de Mallorca, de xocolata, qui no l'ha prova’t haurà d’esperar, o potser nosaltres portarem Taps a les Illes, hem parlat de política, i cal recordar que els cínics ja han perdut mentre els il·lusos encara podem guanyar, m’apunto doncs als il·lusos (d’il·lusió), i hem tornat en un magnífic itinerari de força, llum i color, en el que Nathalie (bereber) feia llistes, no de la compra, sinó del Paradís, és a dir, llistes del que farem en altres vides, que no d’altra cosa es tracta el Paradís, les vides que viurem fent tot el que no hem pogut fer en aquesta, i hem arribat a la platja de Portlligat, que ens ha saludat, hola, hola, sap reconèixer a qui dibuixa amb llum i color, o amb negre els números dels caiacs. Jordi, en el seu tercer dia ha palejat de meravella, tot ens diu que fem un dibuix que justifica qualsevol cansament. Jo, personalment, puc dir que si no hi hagués gent i dies com els que avui hem viscut, ràpid els inventariem, demanaríem, exigiríem. La corrupció (d’això hem parlat) no pot comprar gent ni dies com el d’avui. Ells s’ho perden, nosaltres no.
Érem Pilar, Nathalie, Anna, Jordi, Toni Sbert i jo.
A l'ultima foto es veu un pop d'ulls intel·ligents que era molt tranquil a Jugadora i que Pilar es volia emportar a casa per menjar-se'l, ens deia que el poséssim en una bossa, pobre pop.
El dissabte, a les 9.30, hi tornarem, què més podem demanar, el mar hi serà, nosaltres també, i els caiacs seran els que avui hem posat bonics. Queda clar doncs que el Paradís serà, no el perdonem, però ja és i l’anem fent, dia a dia amb dies com el d’avui. Benvinguts tots el dissabte.
El dissabte, a les 9.30, hi tornarem, què més podem demanar, el mar hi serà, nosaltres també, i els caiacs seran els que avui hem posat bonics. Queda clar doncs que el Paradís serà, no el perdonem, però ja és i l’anem fent, dia a dia amb dies com el d’avui. Benvinguts tots el dissabte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada