Ahir el mar era ple de paraules que suraven com boies, una aquí, l’altre més enllà, i apartades però també visibles, uns pocs signes d’interrogació, també surant, gronxats per les ones. No ens quedava altre remei que sortir disfressats, portant personalitats diferents i sent un grup d’escamots que es escapolien entre les paraules. Varem anar a Messina, que ens va rebutjar, no ens va reconèixer, i llavors varem preferir no arriscar-nos i no varem anar a Cap de Creus, hagués sigut massa punyent que el nostre reialme no ens hagués tampoc reconegut, de manera que varem enfilar cap a Cadaqués, pensant que a la civilització seria més fàcil passar desapercebuts. I així va ser. A Sa Sebolla, on varem parar, varem ser un mica nosaltres, en especial Anja recordant-nos una certa coherència. Al apropar-nos a la platja gran, altra vegada érem timoners perduts i desorientats, encara que qui quasi embarranca va ser un vaixell gran que s’apropava a la terrassa del Maritim. Varem tornar entre grans masses d’aigua, encara perduts i intentant llegir les paraules que suraven. No les varem poder entendre, eren escrites en un idioma estrany. Hi ha terres on els mariners, quan naveguen, deixen paraules surant per a que els serveixin de guia per a trobar el camí a la tornada. I en el Pèrsic utilitzen persones invidents per guiar-se en nits de foscor extrema, els fant parlar de les seves infanteses, i les paraules del invidents surten amb tanta llum que il·luminen el camí de tornada. Ahir ningú ens va parlar, la llum era fosca i les paraules incomprensibles.
Érem Anja, Eduard Marqués, Didac, Jordi Rotllán, Jordi Casellas, Marc, Toni Sbert, Xavier Masanés i jo, movent-nos tots entre moltes paraules i alguns signes d’interrogació.
(Si entreu a www.mardamunt.blogspot.com el blog de Cap de Creus amb Caiac de Eduard Marqués, trobareu una explicació escrita per l'Eduard de la sortida de ahir molt més assenyada i real. Sembla que jo ahir era en un altre lloc, un mar més oníric, de vegades passa. També hi trobareu unes fotos magnífiques, una sort saber-les fer).
(Si entreu a www.mardamunt.blogspot.com el blog de Cap de Creus amb Caiac de Eduard Marqués, trobareu una explicació escrita per l'Eduard de la sortida de ahir molt més assenyada i real. Sembla que jo ahir era en un altre lloc, un mar més oníric, de vegades passa. També hi trobareu unes fotos magnífiques, una sort saber-les fer).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada