escolamarcadaques: MARTA DUCH A GROENLANDIA

Marta Duch, companya de mar i de terra, és i serà a Groenlandia durant us mesos i ens enviarà cròniques que parlaran d’aquella terra que és del nord i del gel. Aquesta és la primera:

Bones companys!!

Moltes gracies Eduard i Mútur!, per oferir-me la possibilitat d’aparèixer als vostres blogs, gracies als quals estic al corrent (i em feu una mica d’enveja ;-) tot sigui dit....) dels vostres dofins i balenes!!! Endavant!

Per fi tinc una estona tranquil·la per escriure! Des de que hem arribat, ara fa uns deu dies, no hem parat massa. Hi ha molta feina a fer abans que arribin els primers grups de viatgers, molts fronts oberts que després del hivern polar s’han de posar en funcionament i no hi ha massa temps a perdre, avui diumenge però, hem fet una aturada ben merescuda.

De moment, no hem voltat massa i amb el poc que he vist us puc dir que aquesta terra és potent, intensa. Natura en estat pur o quasi pur per tot arreu, molt poca contaminació de qualsevol tipus, ni atmosfèrica, ni política, ni econòmica, ni burocràtica, ni…i aquesta virginitat es respira en l’ambient i traspua entre les muntanyes i el gel. Un plaer!

Ara per ara en l’equip de treball som cinc i vivim a l’alberg de Tierras Polares (TP) a Qassiarsuk, poblat ben petit, i sovint ens desplacem cap a Narsarsuaq, poble a l’altre costat del fiord una mica més gran, on l’empresa hi té una oficina i altre material. Com he dit anteriorment, en aquests moments la nostra feina és posar a punt tota la infraestructura de que disposa TP pels seus viatges i viatgers: llanxes, alberg, cases, cotxes, campaments i material d’acampada, equipament pel fred i de seguretat i un llarg etcètera. Així que en pocs dies tots hem fet de tot! I tal com diuen els responsables de l’empresa, la característica comú dels components de l’equip és la versatilitat, com ells diuen “un todo terreno”. Les condicions del país, els pocs recursos de qualsevol mena i el fet de viure i conviure en/amb plena natura amb la meteorologia ben canviant, requereix aquesta capacitat d’adaptabilitat i d’espavilar-te.

Per cert! FA FRED! Si, si, encara fa fred per aquí “dalt”...alguns dies de neu, temperatures ben a prop dels 0ºC, vent fred i solet intens però encara escàs...pel meu gust...dona del Mediterrani!

A Qassiarsuk hi ha poquetes cases-granges, una botiga, una església, una petita zona per embarcar i desembarcar, una mena de “cafè-bar-punt de trobada” que encara no he vist obert cap dia, escola petitona amb una casa per allotjar durant la setmana els alumnes que viuen en granges llunyanes, un equipament amb dutxes, lavabo i rentadora comú ja que hi algunes cases que no en tenen, i l’alberg de TP. L’activitat principal dels habitants del poblet és la cura dels bens que ara els manté força ocupats al ser època de cria, i la pesca. Finals de maig i principis de juny és bona època per pescar els “ammassak” (mallotus villosus), peix petitó que entra cap al fiord en grans grups i que amb una bona xarxa tipus “caçapapallones” pots agafar-ne una bona quantitat; és fàcil detectar-los ja que es veu una taca negra a l’aigua sovint envoltada de gavines, i cal estar atent per si la “taca” s’acosta a terra, sortir equipat i endur-te’n un bon grapat en poca estona. Molt fàcilment es pesca també una mena de salmó i bons bacallans! El peix el mengen cru, cuit (sobretot bullit) i/o sec, no és estrany veure ammassaks “tirats” per les roques o bacallà estès a prop de les cases assecant-se. Les arts de pesca…? Doncs una barqueta, una bona xarxa ben subjecte a un pal llarg, canyes i el clàssic fil enrotllat al suro. L’esquer pot ser o grassa de foca o tota mena de rapales.

I parlant de foques….per la zona on vivim no s’acosten massa, però l’altre dia vam anar cap a un altre fiord amb més gel, a uns 70 o 80 km de Qassiarsuk i entre les plaques blanques surant apareixien uns caparrons negres de foques. A la que ens acostàvem uns 50m amb la llanxa, el capet es capbuçava….així que encara no he tingut la sort de veure-les de molt a prop, però em queden “uns dies” per aquí per poder acostar-m’hi!

Estareu esperant que comenti alguna cosa sobre l’element principal del país, el gel… La veritat és que és un espectacle pels sentits: formes, tonalitats de blancs i blaus i sons diferents, navegant sense rumb concret i d’orígens diferents: trossos de gel provinents dels glaciars del fons dels fiords o de la banquisa de mar obert provinent del nord-est del país i empès pel vent i la corrent cap a dins els grans canals de mar… Però d’això us en parlaré en una altra ocasió, ben aviat!
Salut i petonets fresquets!
Marta