Avui em preguntaven perquè estava content. Com algú pot no estar content amb un dia com el d’avui? Hem tingut un dia amb llum, color, vent, el nostre vent, companys, converses, riures... i amb poques hores hem gaudit de situacions diverses, tantes com vides volem viure i viurem si podem.
Érem Anja, Marta Duch, Nathalie, Eduard Marqués, Josep Parada, Miquel, Rostia, Toni Sbert, Xavier Masanés i jo, i el dia en quant a temps atmosfèric no quedava clar. Havia de ser un dia ennuvolat i sense vent, i han aparegut el sol i la tramuntana. Sortint de Portlligat ens hem creuat amb estranys caiacs de pesca, i en un d’ells anava Eduard Marqués, qui ha canviat de caiac i ha sortit amb nosaltres.
Una anada fins Cap de Creus lleugera i enfrontant tramuntana. Hem intentat contactar per radio amb el catamarà de Projecte Ninam, però la radio no és per nosaltres, finalment ho hem fet per telèfon, no havien albirat res.
Arribats a Sa Freu hem deixat enrere la punta nord de Encalladora, i hem enfrontat un riu d’ones aixecades per la tramuntana. Magnífic. Ara em sap greu no haver continuat, s’han d’aprofitar les oportunitats, i la intensitat de la tramuntana era perfecta per gaudir sense risc. Un altre dia continuarem en grup, enfrontant les ones, una meravella, crec que tots han pensat el mateix.
Després hem anat al Canó Sec, Sa Conillera, excepte Anja, Josep i Rostia que han tornat a Portlligat. Al Canó Sec alguns s’han banyat, tots hem menjat galetes, hem parlat molt, i hem demanat moltes vides per poder fer el que no arribarem a fer en aquesta, és difícil comprendre que hi ha qui s’avorreix i no sap què fer.
Nathalie i jo hem tornat amb el caiac carregat de troncs, no dos o tres sinó molts, i no petits sinó grans. Resulta que Nathalie s’està fent una casa, o quelcom similar, i avui m’ha tocat a mi carregar amb troncs. Tot sigui per l’amistat, o per les galetes.
Marta Duch s’en va al Nord, molt al Nord. La tindrem amb nosaltres, i hem dit que si un dia seguim el mateix riu que avui, doncs no pararem, i palejarem i palejarem, fins que veiem el port o el fiord on ara viurà Marta, i arribarem i xerrarem. Serà així, o tondria que poder ser així. A qui viu a prop potser no cal anar a veure’l, però qui és en reialmes boreals, mereix la visita d’un grup d’amics, hola, hola, com estàs.
Serà. I també seran molts dies com els d’avui. No pot ser d’altra manera. Ara miro per la finestra i el cel és gris, ennuvolat, els olivars són d’un verd clar, i el mar és gris i està tranquil. Res a veure amb el mon d’aquest matí. Crec que avui hem navegat per un mar oníric on hem sigut molt feliços. Mai ens trauran el que hem fet. Hem sigut notes en una cançó alegre i forta.
Dimecres, si el temps ho permet, i tornem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada