Sembla que, fa molt temps, els vents, per poder asaltar el mon, van robar la llum del Far d'Alexandria. Aixi podien veure per on anaven. Encara avui ho veuen gràcies a la llum d'un far que ja no existeix. Un dia parlarem del mon dels vents, dels seus noms i els seus oficis; pero aquesta tarda ha quedat clar que els vents estaven en un altre lloc i no pas amb nosaltres. Perô potser s'han deixat la llum del far, perquè els colors de la costa; del mar i del cel, semblaven iluminats d'una manera que nomes un llum sabi i antic pot donar.
Nosaltres erem Anna Giro, Pilar, Nathalie, Albert i jo; Hem palejat fins al poble, després fins Messina, i tornada a Portlligat; Ha sigut un descans abans de dissabte, quan sembla que tornen els vents, en aquest cas la tramuntana, que segur vindrà portant la seva llum. Nosaltres; si tot va be, serem a Potlligat per trobar-nos amb ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada