Dimecres 25 de Gener del 2012.
Avui ens hem trobat l´Anna i Jo, l´Albert a Port Lligat.
En Diego i Toni Esbert han arribat poc mes tar quant ja estàvem a punt d'embarcar. I com que feia tant bona tarda i la mar estava tanqui-la, sens ha acudit de posar rumb a sa Rata.
L´Anna i jo hem sortit abans i hem quedat que en Diego i en Toni ja ens atraparien pel camí i així ha sigut. Un cop ja junts ens hem adonat que no estàvem sols, el primer en donar la veu d'alarma ha estat en Toni fent-nos veure que l'aigua estava plena de meduses.
Meduses? Mi he fixat be i no suraven a la superfície, si no que estaven entre dos aigües i tenien forma de calamar, però el cos era transparent com de gelatina, ni avia moltes, però quant he començat a sospitar que poder estàvem davant d'un fenomen mes particular, ha sigut quant, entre aquests sers, he vis dos de diferents, com dos serps llargues en posició vertical, suspeses també entre dos aigües i de cos gelatinós, amb un rosari de nuclis de color indeterminat, estesos per tota la seva llargària, en aquest moment he pensat que era una verdadera llàstima no portar una càmera per fer fotos i que els experts, (no hem refereixo a ningú), ens poguessin orientar de que es tractava!
De totes maneres he preferit quedar-me amb el misteri i pensar que potser era la primera incursió de les besties de les profunditats abismals que pujaven a la superfície per avisar-nos que no som els únics habitants del planeta i que hem de tenir cura del seu entorn, o, aquesta ma agradat mes! Potser es una incursió alienígena que camuflada en l'aigua ve a conquerir-nos i quant es faci fosc començaran a aprendre'ns els nostres cossos per propagar-se pel planeta!
Dissabte vinent prendre atenció en el comportament que tingueu els companys de Cadaqués, no fos cas que detectés quelcom inquietant.
Absort amb els meus pensaments he seguit als companys i ja arribant a sa Rata he pogut verificar que fins un dia tranquil com el d'avui a la línia entre Encalladora I sa Rata es fan onades, avui suaus i compassades, però amb vocació d'onada fronterera entre la mar d'Amunt i la mar de Baix.
Hem donat la volta a sa Rata, en Diego i jo era el primer cop que li donàvem la volta i ha estat fascinant, després de tants anys veient-li només la cara W. Ha sigut com veure la cara oculta de la Lluna.
Novament he sentit no portar una càmera, per fotografiar el fascinant paisatge del Cap de Creus que des-del mar, salsava imponent, coronat pel far blanc retallat per la posta de Sol.
En aquest punt hem deliberat si tornar directes fins a Messina o bé, aprofitant que el dia es comença a allargar, donar la volta a s´Encalladora. L'Anna a tornat directa, ja que tenia una reunió i no podia allargar mes la sortida.
Diego, Toni i Jo hem pres rumb cap a Encalladora, i com criatures irreverents hem creuat per la línia donades. Avui amb el permís de Neptú.
A Encalladora hem anat navegant el seu costat Nord a certa distancia per respectar la zona protegida, quant de cop, segon misteri!
Una petita barqueta cabinada estava sobre Encalladora? Ens hem acostat per veure d´aprop aquella imatge que no enteníem i com mes aprop mes sens obrien els ulls; si! Era una barqueta pujada sobre L'illa d´Encalladora encastada entre unes roques perfectament encaixada, com si un gegant l´agués posat allà com una maqueta naval dins una vitrina.
Per tercer cop he sentit no portar una càmera, s'havia de veure per creure! Ens hem atansat fins a les roques i he aconseguit trepar fins a la barqueta, a dintre la cabina encara hi havia els coixins dels seients, i dins dels tambutxos, escarpins de nen, ampolles d'aigua etc.. Diria que hi es des-de fa pocs dies, i si no fos per dos esvorancs en el casc, encara hagués sigut possible recuperar-la.
Després de tant sorprenent descobriment, acabarem de donar la volta a s'Encalladora passant per sa Clavaguera, avui tanqui-la i seductora amb colors de tarda hivernal, i tornarem a bon ritme per arribar a Port Lligat abans no es fes fosc.
Dissabte hi tornarem. Atenció que hi ha avis de tramuntana forta!
O sigui, que palejarem fort, ens mullarem, saltarem i tornarem satisfets com nens que han fet una malifeta sense ser descoberts. I ja mes tranquils, abans de deixar els caiacs a Port Lligat, observarem de reüll als nostres companys residents de Cadaqués, no fos cas que detectéssim algun tipus de fosforescència en la seva mirada o algun tipus de conducta amfíbia sospitosa.
Dissabte estigueu atens.......
Albert Valls
per més informació aneu a http://www.mardamunt.blogspot.com/2010/04/el-plancton-gelatinos-o-la-sopa.html
ResponEliminafins demà