dimecres, 13 de juliol de 2011

SOM HABITANTS DEL VENT

Avui hem sortit entre transaccions comercials, una samarreta?, quan?, màniga llarga?, amb tramuntana no massa forta, potser força sis, amb ratxes de força set, i el mar era molt endins, estava enfonsat, i érem Anna i Maria Giró, Pilar, Jordi Rotllán, Jordi Caselles, Josep Flor, Athila, Miquel i jo, i a la bocana de Portlligat la tramuntana bufava forta, però hem seguit, qui no ha de seguir amb una mar i un vent que neteja esperit i vida i el cos sencer, mai deixaran de trobar-nos saltant en les ones quan la tramuntana bufi forta cap a Portlligat, serem sempre, som fugits de Siempreserás, un lloc tronat i cursi, i no tenim altre magnífic remei que ser.

He arrastrat a Jordi Caselles, hem patit tots dos palejant contra el vent, però no em sap greu dir-ho, no ho amago, perquè Jordi és admirable, mereix tot el nostre ajut i afecte, gran és per palejar en el mar i sentir que pot ser en aquest element tèrbol i primigeni. Ens hem aturat a Ses Neues (mal anomenada Sant Lluís) i hem parlat, estant allí s’ha apropat Menorca, serem meravella, l’última setmana de Octubre, primera de Novembre, qui no pot ser meravella en una illa que espera i és màgica i guarda paraules que mai seran trencades?

Un grup ha continuat fins a Cala Bona, on ens havia d’esperar a Miquel i a mi, els dos acompanyàvem un altra grup que han tornat a Portlligat. Jordi Caselles ha bolcat. No passa res, cap problema. Hem protagonitzat un rescat digne de pel·lícula italiana, entre tramuntana i equivocacions, el caiac se’n va, ara es en Jordi que se’n va, i la tramuntana bufant, però hem arribat a Portlligat, i Miquel i jo hem tornat a enfrontar tramuntana, quin plaer fer-ho, i a l’altura de Guillola ens hem creuat amb un iceberg ple de tendresa, jo no he pogut parar, però el iceberg és encara, poc importa el que porti, desprenia  carícia i tendresa, tot té el seu temps, la sort és encara navegar i ser.

Des de Cala Bona, amb María Giró, Athila, Josep Flor, i Jordi Rotllán, hem continuat fins Jugadora, i al tornar, cavalcant com sempre el vent, Nathalie Giordano era amb nosaltres, ella que lluita i és no ens podia fer fotos, ni fer-nos recollir troncs, però no hi ha millor tresor que un grup d’amics que sense res a canvi t’estimen. 


I hem arribat a Portlligat molt tard, el sopar ens esperava, i la badia que pertany a qui la mereix, ara escric, avui hem cobert la nostra part que ens acosta al paradís, que farem com ens doni la gana, tots hi serem, i qui digui que tot és poesia, altra vegada, que vingui, res pot ser millor que el que fem en aquests, tants, dies.

Dir encara tres coses:
1. Encara que en Miquel torna a ser aquell que enyoràvem, cabal, boig i lliure, avui li han tirat moltes roques a Cala Bona, ha sigut sorprenent, i veient-ho Athila ha rigut molt.
2. Per allà on passa no torna a créixer l’herba, però això no ens afecta, és fort i tranquil, no sabem quin idioma parla, però des de fa anys és amb nosaltres, el que faltava, benvingut Athila.
3. Jordi Caselles serà també sempre benvingut, un orgull per a nosaltres, i gràcies a qui tenen la sensibilitat de ajudar-lo.


El dissabte no sortirem al matí. Hem quedat al les 16.45 a Portlligat per anar a la Processó de la Verge del Carme, una bona excusa, i no podem dir quan acabarà la palejada, és nit de lluna plena, aquella de Bourbon Street, i encara tenim ulls de fera, i fem allò que sabem està mal fet, i no ens veuran l’ombra, ni sentiran els soroll dels nostres passos, però hi serem, no ho dubteu, hi serem.  










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada