El dimecres vam tenir una sortida trencada, diferent, estranya. Un grup va preferir com sempre trobar el mar; érem Pilar, Nathalie, Xavier Masanés, Eneko i jo. Un altra grup no va preferir, però es va esforçar per a quedar-se a Portlligat fent el curset d’esquimotatge, impartit per Toni Albert, quasi tres hores cap per avall dins del mar; eren Anna i Maria Giró, Anna Suárez, Carles Batlle, Nardo, Jordi Rotllán, Miquel i Josep Flor.
El grup d’escaquejats vam enfilar fins a Encalladora. Feia poc bufava tramuntana forta, llavors ja havia mancat, però a Encalladora encara vam trobar ones molt altes que feien cridar a la Pilar. Vam fer el tom a Encalladora, saludant des de lluny la banderola, i vam tornar en un mar sense barques, quasi ni una i som a Juliol, una tornada molt tranquil·la, plena de llum i tonalitats.
A la bocana de Portlligat vam trobar a Anna i Maria Giró, Nardo i Miquel, que fugien del curset, i a Portlligat vam trobar encara el grup de remullats, tots morts de fred, i bastant frustrats perquè amb l’excepció d’Anna Giró, els altres quasi havien oblidat com fer-ho. El diumenge torna a haver-hi curset d’esquimotatge, i no cal dir que estem buscant excuses per no estar tres hores cap per avall dins l’aigua, però crec que el tindrem que fer. Nathalie no necessita excuses. L’única vegada que ha fet el curset, va provar una vegada, va sortir de la banyera per on no havia de sortir (jo estava ajudant-la) va dir “anem a les roques que fa sol, l’esquimo no cal", i així fins ara.
Demà dissabte, si tot va bé, hi tornem, esperant que la tramuntana s’animi i podem gaudir d’un dia una mica salvatge.
 |
| No se sap qui és a sota |
 |
| Moment en que el grup d'escaquejats fuig. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada