La lluna, el passat dimecres encara no havia arribat, era, crec, sobre Bourbon Street. Va ser fa molt anys que ens varem convertir en el que ara som, i ara portem gorres que amb la seva visera ens tapen els ulls, no se sap si de pecadors o de monstres, i estimem allò que destruïm, i destruïm tot el que estimem, i per més que preguem, mai ens veureu quan la lluna sigui sobre els penya-segats, sense saber per què som com som, però seient en taules on el temps ens porta una veu que parla de gent adinerada, d'innocència i de força que esquinça i encén focs que són ritme i entranya. Mai ens veureu l'ombra però hi serem sempre. Res ve ni vindrà de la violència, res pot ser sense el que varem fer quan no érem ombres i caminàvem pel centre dels carrers, ara encerclem illes però portem els anys, les imatges, els ulls que ens miren i reconeixent-nos ens tornen a terra amb modals que fan al cavaller que camina sempre i mai corre, patir la ignorància i somriure, i ser sempre nosaltres mateixos.
El passat dimecres, fa molt temps, érem Pilar i Abril, Natali Corcoll, Jordi Caselles, Anna Giró, Xavier Masanés i jo, i també Nathalie Giordano, qui amb la seva família caminava el camí de ronda cap a Cap de Creus i no saludava, no. Vam sortir amb el cel encara d'hivern, i un mar com una catifa gris on dormír, i la Coua del infern, i després un grup tornant, i Xavier Masanés, Toni Sbert i jo derivant cap a Illa Mesina, i allí dormir sobre les ones, carregats de mandra, i tornar havent jo parlat massa, sempre parlo massa, Portlligat era una petita dàrsena fora del temps, i allí vam arribar, i en el penya-segat de la dreta Buñuel construïa unes portes del paradís per les que no podien passar dones de cames arquejades i Eluard s'ho mirava des d'una foto.
La lluna sortirà plena i ens veurà. Serà plena el dimecres, la veurem, i també el divendres des de Port de la Selva.
Aquest dissabte sortim a les 9.30 i a saber què ens espera. La lluna mostra la cara de aquell que imposta i no ajuda, però respecta la de qui protegeix els seus ulls de fera abaixant l'ala del capell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada