divendres, 10 de juny del 2011

LLUNA

La lluna, el passat dimecres encara no havia arribat, era, crec, sobre Bourbon Street. Va ser fa molt anys que ens  varem convertir en el que ara som, i ara portem gorres que amb la seva visera ens tapen els ulls, no se sap si de pecadors o de monstres, i estimem allò que destruïm, i destruïm tot el que estimem, i per més que preguem, mai ens veureu quan la lluna sigui sobre els penya-segats, sense saber per què som com som, però seient en taules on el temps ens porta una veu que parla de gent adinerada, d'innocència i de força que esquinça i encén focs que són ritme i entranya. Mai ens veureu l'ombra però hi serem sempre. Res ve ni vindrà de la violència, res pot ser sense el que varem fer quan no érem ombres i caminàvem pel centre dels carrers, ara encerclem illes però portem els anys, les imatges, els ulls que ens miren i reconeixent-nos ens tornen a terra amb modals que fan al cavaller que camina sempre i mai corre, patir la ignorància i somriure, i ser sempre nosaltres mateixos.      

El passat dimecres, fa molt temps, érem Pilar i Abril, Natali Corcoll, Jordi Caselles, Anna Giró, Xavier Masanés i jo, i també Nathalie Giordano, qui amb la seva família caminava el camí de ronda cap a Cap de Creus i no saludava, no. Vam sortir amb el cel encara d'hivern, i un mar com una catifa gris on dormír, i la Coua del infern, i després un grup tornant, i Xavier Masanés, Toni Sbert i jo derivant cap a Illa Mesina, i allí dormir sobre les ones, carregats de mandra, i tornar havent jo parlat massa, sempre parlo massa, Portlligat era una petita dàrsena fora del temps, i allí vam arribar, i en el penya-segat de la dreta Buñuel construïa unes portes del paradís per les que no podien passar dones de cames arquejades i Eluard s'ho mirava des d'una foto.

La lluna sortirà plena i ens veurà. Serà plena el dimecres, la veurem, i també el divendres des de Port de la Selva.

Aquest dissabte sortim a les 9.30 i a saber què ens espera. La lluna mostra la cara de aquell que imposta i no ajuda, però respecta la de qui protegeix els seus ulls de fera abaixant l'ala del capell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada