Bones companys! Com esteu!?
Aquí la vida continua el seu procés paral·lel al de la meteorologia....i és que la temperatura va pujant, (perfecte!! m’encanta pensar que anem rumb directe al bon temps!!) amb tot el que això comporta: les feines a l’exterior es fan més agradables, enlloc de sortir amb 5 o 6 capes de roba ho faig només amb 3 o 4, comencen a aparèixer insectes i mosquits, el verd de la gespa i el color d’algunes flors es deixen veure i el gel es desfà.
Més enllà de les imatges poètiques de paisatges primaverals, a Groenlàndia el desglaç té màgia i alhora pot comportar algun risc que dificulta les activitats diàries, sobretot les relacionades amb la navegació. Per portar un control dels efectes del procés de desglaç en el mar de Groenlàndia es va crear “la patrulla del gel”, la tasca principal de la qual és difondre informació relativa a la ubicació del gel a la deriva, sobretot per raons de seguretat marítima. Aquest servei va néixer al 1959 després que un vaixell s’enfonsés a prop del Kap Farvel (59º 45’ N, 43º 50’ W), el punt més septentrional del país, amb quasi un centenar de víctimes.
Segons aquesta patrulla, les aigües del Kap Farvel són unes de les més perilloses en el món de la navegació, degut a condicions meteorològiques realment dures combinades amb icebergs i plaques de gel marí formades a l’Oceà Àrtic i arrossegades des del nord del país per la Corrent Groenlandesa de l’Est. Des d’aquest Cap el gel continua el seu recorregut cap al nord-oest pel costat oest de Groenlàndia sense arribar a pujar massa més de la latitud 61º. Així, la gran quantitat de gel que arriba al Kap Farvel fa que el rastreig d’aquesta zona sigui una de les prioritats de la patrulla, que fa observacions de la costa groenlandesa des d’un helicòpter i des d’un vaixell, complementant la informació amb imatges satèl·lit i les notificacions dels habitants de les granges i cases d’alguns poblats arran de mar. El resultat de les dades obtingudes són mapes com el que us mostro:
Aquest és el darrer mapa de la zona del Kap Farvel. Deduireu que el que està en vermell (A) és la capa més compacta i gruixuda de gel i el verd (H) la més fina i trossejada.
Nosaltres ens trobem als 61 ° N, 45 ° W, dins un fiord i en principi no ens veiem directament afectats pel gel ja ens arriba en poca quantitat, però si ens afecta en tant en quant el mercant provinent de Dinamarca que porta algun contenidor de l’empresa arriba dies o setmanes més tard perquè no pot entrar al fiord a causa del gel, o té alguna averia al colpejar algun iceberg, mentre tant la verdura i fruita fresca a la botiga s’acaben... Per altre costat, Tierras Polares té campaments al sud-est del país que cal muntar i preparar per la temporada, ara mateix inaccessibles per la presència de gel.
Els que també s’han vist afectats són els companys del Pakea Bizcaia que en la seva expedició cap a Terranova per rememorar i homenatjar als mariners bascs, que des d’abans del segle XVI ja navegaven per aquestes latituds per la caça de la balena i la pesca del bacallà, tenen prevista una parada al sud de Groenlàndia i volien fer una visita a l’equip de Tierras Polares, però a 10 milles de l’entrada del fiord on som han trobat molt de gel i han hagut de posar rumb cap a l’oest per trobar una zona més navegable. D’aquí a uns dies ho tornaran a intentar...m’agradaria molt veure’ls per aquí! Haig de reconèixer que trobo a faltar veure veles al mar...
Navegant pel “nostre mar” són molts els paràmetres que hem de tenir en compte, en aquestes aigües i terres nòrdiques s’hi afegeix el del gel, element amb molt de poder i força que cal conèixer i saber interpretar. La màgia es troba en el paisatge sempre canviant, en formes i tons de blancs i blaus. Ja és un hàbit per a mi mirar per la finestra en despertar-me i buscar nous blocs de gel navegant dels que poder seguir l’evolució de rumb, mida i forma durant el dia (o dies) i si la feina ho permet, acostar-me als més grans durant algun trajecte en llanxa. Podria passar hores observant-los, sentint el seu fred atraient, el seu blau captivador o el so del “bullir de l’aigua” en desfer-se les bombolles d’aire... Part de la màgia i misteri la dóna també el seu aspecte més natural i “ferotge” com si d’un ésser viu es tractés, si no es respecte el seu “espai vital”, despreniments, explosions, trencadisses, etc. poden comportar experiències menys agradables.
Hi ha molt més per explicar sobre el gel...i serà en altres ocasions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada