TOTS ELS VENTS

Com ens ha costat arribar fins a la banderola!

Tot va començar el passat dimecres, sortint a les tres de la tarda amb Mireia, Anna Giró, Nathalie, Pilar, Abril, Jordi Casellas, Paolo, Leonardo i jo, palejant fins Cala Jugadora, on ens vam banyar en un ambient de clar estiu, tornant després a sortir a les set de la tarda amb Anja, Natali Corcoll, Jordi Rotllán, Eduard Marqués, Manel, Francesc, Javi, Toni Sbert, Xavier Masanés, Jordi Agregat i jo, per trobar la lluna plena, sopar al Canó sec o sa Conillera, trobar un eclipsi que, és clar, no ens deixava veure la lluna, voltar Massa d’Or, voltar Encalladora i quedar petrificats a Sa Freu, amb una imatge extraplanetaria inoblidable, la lluna sortint amb llum de l’ombra de la terra, i formant un estrany cos planetari en un cel trencat per les roques d’Encalladora. Jo personalment vaig quedar obnubilat, com en un somni, i quan vaig despertar estava sol, tot el grup era ja al Mar d’Avall, no es veia ni la llum vermella de Toni Sbert. Vam tornar amb la lluna il·luminant poc a poc el mar, tots disgregats i perduts en la foscor de la nit.

I tot va continuar ahir, quan en una estressant tarda els partes meteorològics deien una cosa, la voluntat un altra i la possible realitat una tercera versió que mai coneixerem. A les sis de la tarda a Portlligat érem Anja,  Anna Giro, Xavier Masanés, Toni Sbert, Eduard Marqués, Manel, Josep Flor, Eduard Baulida, Eneko, Javi, Miquel, Aleix, Jordi Ferrer, Nardo i jo, manteníem contacte telefònic amb Pilar, Josep Parada i Cesc, i Maria Giró feia labors d’ajuda i acompanyament. 18 palistes preparats per a venir des de Port de la Selva. Teníem vent de Sud i la meteorologia anunciava canvi a tramuntana a partir de les onze. La tramuntana al Mar d’Avall dificulta el paleig. La qüestió era arriscar-se o no a palejar des de Port de la Selva amb el temps just per arribar a Cap de Creus abans de que entrés la tramuntana. Una vegada girat Cap de Creus, cap problema, és un lloc conegut i arrecerat. Resumiré el que vam dir i el que penso. Teníem que carregar els caiacs ràpid per tal de ser l’abans possible a Port de la Selva. Jo estava sol i a qui vaig demanar que vingués per ajudar-me a carregar no va poder o saber venir de presa, voler sol ser poder, i quan tots van arribar encara els caiacs estaven sense ser carregats. Probablement si ho haguessin estat hagués sigut més fàcil prendre la decisió, encertada o no, d’anar a Port de la Selva, però el temps passava, no era clar què fer, i per fí vam decidir ser prudents i sortir des de Portlligat. Jo vaig votar sortir des de Portlligat, però les meves ganes eren Port de la Selva, i amés pensava que era una aventura possible. Perquè doncs vaig votar Portlligat? La decisió no era fàcil, no estava sol, i el fet dels caiacs ja carregats crec que hagués decantat el dir “anem”.

Tan se val, perquè després ens ho vam passar molt bé, i de fet vam enfrontar un mar enfurismat. Primer vam sortir per Buquelles, vam enfilar cap a Roses, i una vegada passat Punta s’Oliguera, vam anar mar endins, contra ones fàcils però divertides, després vam tornar a Mesina i des d’allí altre cop mar endins, cap a l’Escala. I una vegada vam girar i enfilar cap a Cap de Creus, llavors va entrar la Tramuntana, i només eren les vuit, potser la decisió de no anar a Port de la Selva havia sigut la correcta, només potser.

Varem palejar contra tramuntana forta (forta perquè estàvem molt mar endins) però amb les ones que encara anaven contra tramuntana per la ressaca del vent de Sud. Ens varem agrupar, amb Josep Flor de satèl·lit extern i llunya,  vam arribar a Encalladora, i a la punta nord, enfrontant ones més petites que els altres dies, vam palejar fins a la banderola, ens esperava, va dir fins i tot “hola”, i allí vam veure el sol ponent a les muntanyes.

Jo m’ho vaig passar molt bé aquelles dos hores en que varem palejar ràpid i sense ton ni son, primer contra vent de Sud, després contra vent de Nord, primer cap al Sud, després cap al Nord, i sempre botant amb les ones, sentint-les contra la cara, i arribant a la banderola on vam descansar, parlar i ser fins que vam enfilar cap a Jugadora, on vam sopar amb molta gana, se’ns van afegir Pilar, Josep Parada i Nardo, i vam tornar a palejar a temps per veure sortir la lluna, vermella diuen que per les cendres del volcà, a l’horitzó. Una estona després els núvols van tapar-la i nosaltres després de palejar altra vegada fins a Encalladora vam tornar a Portlligat, contents i cansats, Port de la Selva encara és al Mar d’Avall i ens espera, tenim temps.

Voldria que algú digués quelcom, sobre la decisió d'ahir o sobre qualsevol cosa en general, em costa aquesta soledat de escriure, i si no fos per l’indicador que em diu que entra una mitjana de cent persones per entrada, diria que no entra ningú. Costa ser només mirat per ulls anònims. Dir també que quelcom que estic aprenent amb dies com el de ahir, és que personalment soc més esbojarrat del que tinc que demostrar, prenc decisions que en solitari no prendria i que el que de veritat m’agrada és anar i anar, enfrontar el mar, i per això quan la decisió està pressa, i crec que el grup és de gent amb experiència o quelcom cuida de qui no la té, em sento lliure i llavors surto com un possés i no pararia de palejar contra les ones. Soc un esbojarrat que ha d’actuar amb la cordura de qui no ho és. Ho negociaré amb mi mateix.

Publiquem fotos d’Anna Giró i d’Eduard Marqués. Clicant a sobre es fan més grans.

El dimecres si el temps ho permet hi tornarem.